TOTHOM HO VA VEURE

BROWN, Margaret Wise. Tothom ho va veure

Kalandraka, 2022.

ISBN: 9788418558580

Tothom ho va veure: el lleó marí, el cérvol, el gall, el gat, l’hipopòtam, l’orangutan... Bé, no tothom, perquè l’os polar dormia. Uns ho van veure sorpresos, altres, atònits, i les cries, espantades... I què van veure? Un elefant amb ales daurades. El ximpanzé –diu el text– ja s’ho veia a venir. Disculpeu que us hagi xafat la sorpresa, però era necessari per escriure aquesta crítica.

Tothom ho va veure és un àlbum amb una mínima anècdota narrativa creat a partir de les magnífiques fotografies d’animals de la famosa fotògrafa Camilla Koffler (1911-1955), més coneguda per Ylla. Les poques paraules descriptives que connecten els retrats són de l’escriptora Margaret Wise Brown (1910-1952), coneguda per Bona nit, lluna. L’obra es va publicar originàriament el 1944. En les pàgines de la dreta, les fotografies en blanc i negre dels animals estaven impreses a sang i així es mantenen ara. Les pàgines de l’esquerra, en l’original, eren vermelles i el text estava escrit en caixa alta, amb una tipografia sans serif de color negre. Ara, les pàgines del text són blanques i el text, vermell. Aquest canvi tan encertat fa que la mirada es dirigeixi cap a la imatge, la verdadera protagonista del llibre. La coberta original era vermella i s’havia difuminat una zona per posar-hi el títol. La coberta de Kalandraka és d’un vermell vibrant, un reclam perfecte. Us preguntareu per què assenyalem aquests canvis. I és que l’actual edició italiana, d’Orecchio Acerbo, s’ha decantat per presentar el text, també sobre fons blanc, amb diversitat de tipografies, mida i colors, i ha canviat el color de coberta per un color crema, uns canvis que en la nostra opinió són gratuïts i no milloren l’obra, ans al contrari.

I parlant de canvis... Als crèdits se’ns informa d’una edició renovada el 1972, de la qual no hem trobat cap informació. Intuïm que en la «renovació» es va suprimir la cadena que portava al coll el ximpanzé, una eliminació que, com es pot comprovar en la imatge, no va ser prou neta, perquè encara se'n veuen les restes en el pelatge. Quina llàstima que Kalandraka no hagi recuperat l’original del 1944,* perquè el llibre hauria proporcionat uns bons debats. Com el que pot provocar la imatge de l’elefant amb ales daurades, ja que no és un fotomuntatge, sinó una fotografia real d’un espectacle circense.

Tothom ho va veure necessita ser mediat. Necessita ser contextualitzat i valorat des de l’època en què es va crear i ens permet encetar discussions ben fructíferes amb els infants, des de com pot néixer un llibre fins al tracte i el maltractament dels animals, i sempre, és clar, des d’una perspectiva històrica.

*En aquest enllaç l’autor Mac Barnett ens llegeix They All Saw It.

Emma Bosch -Faristol-

 

MEMET

CIELI, Isabella. Memet

A Fin de Cuentos, 2022.

ISBN: 9788412490855

La Lucy és una nena anglosaxona, suposem que convalescent d'alguna malaltia –perquè és calba i du perruca–, que va de càmping amb la seva germana gran. Després d’ajudar a muntar la tenda, jugar amb la lot i descobrir les meravelles del terreny d’acampada, la Lucy bada, observa i juga amb un gos imaginari anomenat Memet, que de fet és una ampolla de plàstic. Al càmping participa, tímidament, en els jocs, baralles i aventures de dos nens que parlen llengües diferents a la seva, sense que les varietats lingüístiques siguin un problema. Un d’ells, en Roman, és un personatge complex, intuïm que força desatès, i que si bé al principi és cruel amb els amics, al final del relat, i amb l’ajut de la Lucy, es transforma.

Memet és una història subtil d’amistat, un relat d’estiu i d’aventures on es barregen diferents tipus de famílies procedents de múltiples cultures i indrets. L’autora ens ofereix uns personatges que evolucionen i s’enfronten a pulsions primitives, amb un final esperançador, on s’insinua que tothom té el dret de transformar-se, canviar i evolucionar. Els pocs diàlegs són suficients per quedar captivats per aquests joves protagonistes. Després de les vacances queda el buit, el record d’uns instants i unes amistats que la majoria de vegades no tornaran mai. Aquest to queda també palès a través de les imatges vives i dinàmiques de Noémie Marsily, totes elaborades amb llapis de colors i amb un traç i una estètica que recorden la nostra infància. La disposició de les imatges és força variable i juga amb les convencions del còmic, de la novel·la gràfica i de l’àlbum il·lustrat. La complicitat entre l’escenarista i la il·lustradora és evident. Probablement, el fet de dialogar i treballar durant més d’un any ha ajudat a acabar de crear aquesta meravellosa peça, que, sense ser explícita, mostra tant.

Un llibre indispensable abans de les vacances, guanyador de diversos premis, i que la jove editorial A Fin de Cuentos publica en diferents llengües de l’estat.

Cristina Correro -Faristol-

L'HEREU DE LA MORT

FONT, Albert. L'hereu de la mort

Obscura Editorial, 2022.

ISBN: 9788412473421

Coneixem molt bé (diríem que hem interioritzat) l’esquema de novel·les com L'hereu de la mort, però això, lluny de ser una càrrega, permet a l’autor deixar enrere el «què» i centrar-se en el «com». Un jove orfe ignora el seu poder i algú d’edat venerable l'ensinistra: és el motle arquetípic que encaixa per exemple amb Harry Potter o amb Luke Skywalker. I també amb en Jarràh, l’hereu de la mort. En Jarràh, fill d’una carnissera i d’un poeta, un sortós (un de tants neologismes encunyats per l’autor), capaç «d’entendre tots els fins i els finals», i de «tallar la corda», en al·lusió a la Parca, que segons la mitologia decidia la mort d’algú tot tallant el fil que el connectava a la vida. A en Jarràh l’espera un periple ple de meravelles en el sentit medieval (mirabilia), acompanyat per l’antiga deessa de la Vida i encalçat per poderosos que volen treure partit del terrible poder del noi. A l’esforç ingent de bastir una realitat històrica i geogràfica paral·lela i fantàstica (noteu l’ambigüitat dels termes), cal afegir un estil precís i amè, prou treballat perquè flueixi i que combina tocs humorístics i poètics. Una lectura exigent, però que com a contrapartida fa somiar impossibles amb total naturalitat. L'edició ofereix un mapa al principi i un llistat de personatges al final.

Joan Bustos -Faristol-

LA LLUNA I JO

DURAN, Teresa. La Lluna i jo

Yekibud Editores, 2023.

ISBN: 9788412279696

Només calen un parell d’elements per explicar un conte amb contingut essencial: un corb protagonitza amb la lluna una dansa gràfica i literària que pot fer que el lector reflexioni sobre la diversitat o que, senzillament, gaudeixi de la història.

Posem-nos en context: a una niuada de corbs trobem un ou negre entre altres d’aspecte comú. D’aquest ou neix un corb blanc (femella), ben al contrari que els seus germans de color negre. Però la comparació no acaba aquí; el petit corb blanc vola panxa enlaire i ho fa de nit, la qual cosa li permet accedir a la perspectiva del cel infinit, jugar amb els núvols i descobrir la lluna. El satèl·lit desperta definitivament la seva curiositat, s’hi acosta cada vespre, l’observa i treu la conclusió que s’assemblen força. Totes dues són blanques, surten a la foscor i actuen a l’inrevés; per exemple, quan la lluna escriu una C de créixer, en realitat decreix... La lluna és fascinant, però, per què no se'n pot veure la cara oculta? «Ningú no ho pot fer», responen els savis. Bé, potser el corb blanc podria aconseguir-ho, ja que fa les coses d’una altra manera.

Parlar d’aquell que és diferent no implica haver-ho de fer repassant les normes de la tolerància i el respecte. A aquest àlbum, publicat originalment el 1991, segurament sense la pressió actual del políticament correcte a la LIJ, no li cal utilitzar artificis pseudofilosòfics, ni tan sols ser irreverent o histriònic, per expressar una idea amb gràcia. El text de Teresa Duran i les il·lustracions de Carme Peris van de bracet en tot moment, suggerint i engrescant. Només cal això, i no és gens fàcil assolir-ho.

Kim Amate -Faristol-

 

UNA CANÇÓ PER A CADA OCASIÓ

CASAS, Núria. Una cançó per a cada ocasió

Estrella Polar, 2022.

ISBN: 9788413893440

Amb el subtítol «Cançoner tradicional per a nadons», surt al mercat un cançoner insòlit fins ara a casa nostra, que resulta molt interessant per l’enfocament que se li ha donat, que l’autora defineix des del pròleg.

Adreçat a aquells que tenen un nadó en braços i amb l’objectiu de crear vincles afectius eficaços entre l’adult i l’infant a través de la música tradicional, l’autora ha endreçat les trenta-cinc cançons d’aquest aplec en divuit apartats que corresponen a les diferents situacions o ocasions en què poden esdevenir un bon recurs comunicatiu. I no es tracta solament de les situacions habituals dels jocs de falda de tota la vida, com ara despertar-se o anar a fer nones, no, sinó també d’ocasions que cada cop sovintegen més en la nostra societat, com ara teletreballar, esperar a la botiga, o anar en bicicleta.

Cada cançó és presentada amb la seva partitura i la seva lletra, incloent-hi les diferents versions, si n’hi ha, i aquelles virtuts o encerts de la melodia que en justifiquen la tria. Però, a més, s’hi explica quin n'és l'origen, i com podem acompanyar-la amb jocs de mans, mímica o eines tan senzilles com una llanterna, per assolir que l’instant d’audició esdevingui memorable i atractiu per a l’infant. I a més, cada cançó presenta també encertades il·lustracions del terrassenc Kim Amate, que destaquen sobre el fons blanc de la pàgina a fi que l’infant les pugui reconèixer i interessar-s’hi.

El cert és que no coneixíem cap cançoner similar amb un aprofundiment tan enriquidor, que deu haver suposat moltes hores de recerca per part de l’autora, desitjosa de compartir amb altres persones allò que ella havia descobert amb el seu nadó.

Teresa Duran Armengol -Faristol-

LA JÚLIA I EL TAURÓ

HARGRAVE, Kiran Millwood. La Júlia i el tauró

Bambú, 2022.

ISBN: 9788483438213

L'estiu que la Júlia es veu obligada a marxar a les remotes illes Shetland, al nord d'Escòcia, perquè el seu pare ha de programar la llum d'un far i la seva mare iniciar la recerca del desconegut i longeu tauró de Groenlàndia, és quan «vaig perdre la mare i vaig trobar el tauró més vell que els arbres. Però no pateixis que això no s'esguerrarà al final». 

El que es preveu com un estiu ple d’aventures en un dels indrets més remots del món, de mica en mica ens va portant cap al delicat tema de la salut mental i dels seus tabús, impediment que no permet fer partícip del seu coneixement els més petits, en el nostre cas la Júlia. I ho fa suaument, gairebé sense adonar-nos-en, a imatge i semblança de l'actitud amb què aquest tema és afrontat per la societat. Això sí, amb unes engrunes de màgia –o no!?– que permeten explicar-nos un final inexplicable.

A partir de l'inici revelador, gairebé d'espòiler, Kiran Millwood (Londres, 1990) agafa el lector i no el deixa fins a la darrera pàgina del llibre, un text magníficament acompanyat per unes suggerents i quimèriques il·lustracions del seu marit, l'artista Tom de Freston (Londres, 1983), que fa amb aquest llibre una primera incursió en el món de la il·lustració.

El binomi Millwood, a la ploma, i De Freston, als pinzells, crea una de les obres més completes de les que s'han editat darrerament, on el text ens transporta a la innocent mirada de la Júlia, que, recolzada sobre unes pinzellades amb petits detalls de groc, ens descriuen els somnis, dubtes i certeses d'una nena que reivindica el seu paper en el si de la família.  

Joan Portell -Faristol-

POEBÈSTIES

DONAT, Marc. Poebèsties

Animallibres, 2023.

ISBN: 9788419659354

De bestiaris poètics infantils se n’han publicat molts i diversos. No farem ara referència a cap d’ells, perquè de tants que poden trobar-se a les biblioteques i llistats bibliogràfics de literatura infantil i juvenil en llengua catalana no acabaríem mai. El que ara ens ocupa és un bestiari poètic singular i altament recomanable tant per a joves lectors com per a adolescents. I diem això per dos motius: el primer és que es tracta d’un bestiari actualitzat a la realitat més quotidiana dels nostres dies. Així, trobarem una girafa que, de tanta que és la seva alçada, té com a amics els avions. També llebres veloces que han de vigilar per no rebre una sanció per excés de velocitat. Un toro que es rebel·la contra el seu destí: no vol ser part de cap paseíllo. Una abella que enraona i enraona abans de picar ningú: si ho fa es debat entre la vida i la mort. I, destaquem-ho per la bellesa de la imatge poètica, una estrella de mar que té com a cosines les estrelles: la seva forma els emparenta. També hi ha en aquest poemari referències a la tradició literària catalana: el poema dedicat a la vaca recupera la vaca cega de Maragall, que, ara sí, pastura i pastura sense parar.

I dèiem abans que aquest poemari és singular. Ho és per un segon motiu: les il·lustracions a càrrec de Lluís Farré aconsegueixen que el lector vagi més enllà de la lectura d’uns encertats versos. Fixeu-vos, si no, en el poema dedicat a la mosca i el dibuix que Farré fa del seu vol. No és alguna cosa més que un simple trajecte sense sentit i que sabem quina funció té?

En definitiva, una publicació excel·lent pels motius detallats. Animallibres hi posa de la seva part amb una edició realment curosa.

Moisès Selfa -Faristol-